La segona il·lustració que ofereix el Senyor en relació amb la llei és la de la prohibició de cometre adulteri (v . 27).

De la manera que havien fet amb el manament  “no mataràs”, els escribes i fariseus feien també amb aquest. És a dir, havien reduït el manament que prohibeix l'adulteri al simple acte físic de no tenir relacions sexuals amb una persona casada, i sempre que no tingués lloc tal relació pensaven que complien la llei perfectament. Altra vegada estem davant el mateix que vam veure en el capítol anterior.

Havien pres la lletra de la llei i l'havien reduït a un punt concret. El problema dels escribes i fariseus era que ni tan sols s'havien pres molèstia de llegir correctament els deu manaments. Perquè si ho haguessin fet s'haurien adonat que no poden prendre's per separat, sinó veure'ls  en conjunt. En aquest cas, havien  d'haver-se adonat que el desè manament ensenyava  que no es pot cobejar la dona del proïsme i que això estava estretament relacionat amb el manament de no cometre adulteri.

L'engany de la nostra societat avui és que considera aquest manament fora de lloc, perquè s'ha reduït l'expressió pràctica  de les creences religioses a l'àmbit del personal, pensant que el que fan un home i una dona casats, només els competeix a ells, com si Déu no tingués res a dir, perquè ja ho han exclòs per complet de la seva vida. De vegades se’n recorden d'ell quan estan apurats, però en assumptes ètics actuen al marge d'Ell.

No obstant això, Jesús insisteix en unes implicacions molt més àmplies, tant per a legalistes, com per a immorals.

1 . La profunditat i el poder del pecat de pensament (v.28)

Aquí també hem d'assenyalar de nou la profunditat de Jesús amb el seu emfàtic “però jo us dic”, que com vam veure és una frase que posa al descobert tant la falsa interpretació  d'escribes i fariseus com el significat correcte que li donava Jesús a la llei de Déu.

El fet de mirar a una dona per a cobejar-la, ho considera  el Senyor com un trencament del setè manament. Perquè el pecat no es comet solament per un acte, sinó que es peca també amb el pensament o cor, ja que és aquí on es farga primer abans de portar a terme de l'acció (Mt. 15:11-20). En altres paraules, el que ensenya Jesús és la profunditat i el poder del pecat, perquè no cal preocupar-se tant pels pecats com del pecat. Els pecats són símptomes d'una malaltia anomenada pecat i el que importa no són tant els símptomes com la malaltia en si que és la que mata. Una percepció correcta d'aquesta veritat que ensenya la Bíblia ens farà estar alerta sobre les arrels de maldat quan vegem aparèixer els símptomes.

El que Crist ens ensenya és que pel fet de no haver comès l'acte d'adulterar no vol dir que siguem innocents. Què hi ha en el cor? Quina és la nostra malaltia? Jesús està dient que el que importa és aquest poder viciat i corrupte que hi ha en la naturalesa humana com a conseqüència del pecat i la caiguda. L'home no sempre va ser així, Déu el va fer perfecte, però va caure d'aquesta perfecció i com a conseqüència aquest poder del pecat va entrar en la naturalesa humana i roman en ella com una força dolenta i per aquest motiu un dels seus fruits és que l'home cobegi.

2 . La naturalesa horrible del pecat de pensament (v.29)

El Senyor vol ensenyar no només la seva naturalesa, sinó també el perill terrible que suposa per a nosaltres i la necessitat de plantar-li cara per a repudiar-lo. Per això es refereix a  un dels membres més valuosos per a nosaltres com l'ull dret i després la mà dreta. Per què dos òrgans del costat dret del cos?

La resposta és senzilla: en aquell temps la gent creia que aquests membres del cos del costat dret eren més importants que els del costat esquerre i Jesús ho pren com il·lustració, no per a avalar la creença popular, sinó per a que ho entenguessin. És com si digués: “si el que vosaltres considereu que és el més valuós del vostre cos és causa de pecat heu de lliurar-vos d'ell”. Per benvolguda que ens pugui resultar una cosa, si ens ha de fer ensopegar, hem de deslliurar-nos d'ella. En altres paraules, com enfrontar-nos amb el problema del pecat?

No es tracta solament de no cometre certs actes impurs, es tracta d'oposar-nos a la contaminació del pecat en el cor, aquesta força que està dintre de nosaltres com a conseqüència de la nostra naturalesa caiguda. En una  ocasió vaig llegir una frase de Billy Graham que deia: “la primera mirada és inevitable, la segona és pecat”. Qui està lliure de segones mirades? Aquest és el problema i ocupar-se del mateix d'una forma negativa no basta, ens ha de preocupar l'estat del  cor i en aquest sentit hem de tenir en compte les seves conseqüències, perquè si pequem amb el pensament fàcilment podem posar-lo en pràctica. D'altra banda, hem de tenir en compte la importància de la salvació i la destinació eterna.

Suposo que tots hem entès que no es tracta de tallar físicament un membre del cos que sigui instrument de pecat, ja que Jesús empra una figura de llenguatge fundada en la idea de relació (metonímia) per a expressar que encara que en la vida hi ha moltes coses que són bones i profitoses, si aquestes coses ens fan ensopegar hem de rebutjar-les.

Si les meves facultats i habilitats em duen al pecat, llavors he de descartar-les. Si examinem la nostra vida ens adonem el que  significa això. Millor és perdre les coses que ara  valorem que perdre's enterament a l'infern.

3 . L'efecte pervertidor del pecat de pensament (v. 30).

El pecat ho perverteix tot al convertir els instruments que Déu ens ha donat per al nostre bé, la mà dreta o l'ull dret, en enemics nostres. Els instints de la naturalesa humana no són dolents perquè Déu ens ho ha donat, però aquests mateixos instints, a causa del pecat, s'han convertit en els nostres enemics.

El que Déu va posar en l'home per a  capacitar-lo i que visqui, s'ha convertit en causa de la caiguda. El motiu és que el pecat tot ho embulla, de manera que uns instruments tan útils i necessaris com les mans o els ulls es poden convertir en inconvenients per a mi i per això he de tallar-los o treure'ls metafòricament, és a dir, lliurar-me del que m'indueix a pecar. El pecat ha pervertit al ser humà, convertint el bo en maligne. A més, el pecat és destructor perquè destrueix a l'home.

Només cal veure el lamentable estat en que es troben moltes persones que s'han enfonsat a causa del pecat en l'abisme de la droga o de qualsevol dels mals  de la nostra època. Inevitablement, el pecat condueix a la mort ja que aquesta és el seu salari.

Precisament arran del pecat i les seves conseqüències va venir Crist al món per a morir en lloc dels pecadores i salvar-los. Fixeu-vos si és terrible el pecat que el Fill de Déu va haver de sofrir i morir en una creu per a lliurar-nos de la nostra maldat i donar-nos la vida eterna.

Conclusió

Certament, no hem de cometre adulteri, però ho tenim en el cor? Està enquistat en la nostra ment? Ens agrada? Déu no vol que ningú consideri aquesta llei santa de Déu i s'assegui satisfet perquè pensi que la compleix. Si ens sentim satisfets de la nostra vida pensant que som perfectes és que estem equivocats. Hem d'escoltar l'ensenyament de Jesús i examinar els nostres pensaments, desigs  i imaginació.

Si tenim necessitat de ser nets, l'evangeli ens diu que Crist, immaculat i pur, ha pres sobre seu el nostre pecat i culpa. Quan ens penedim i creiem en ell i  la seva obra, ens neteja amb la seva sang i canvia el nostre cor. ◙

         Pere Puigvert