A la primera part de l'epístola, Jaume ha assenyalat la inconseqüència del cristià que no viu d' acord amb allò que diu o que no és obedient a la paraula de Déu posant-la en pràctica . Ara , en aquest passatge , fa un pas més sobre l' engany de tenir una fe sense obres .

1. Les obres són un testimoni de la fe (vv.14-19)

Aquí sorgeix el problema que s'ha discutit amb passió sobre el lloc de la fe i les obres a la vida del creient . Una lectura superficial del passatge sembla fer la impressió que les obres ocupen un lloc rellevant en la salvació del creient . L' èmfasi dels reformadors en la salvació per la sola fe a part de les obres va fer que aquesta epístola es col·loqués baix sospita per alguns , com Luter al principi, a causa de la importància dels mèrits a la doctrina de la salvació de l' església catòlica . Però bé llegit aquesta passatge i examinat a la llum de totes les Escriptures , no hi ha cap contradicció entre el que ensenya Pau i el que diu Jaume aquí. A la 2a Confessió Helvètica , subscrita el 1566 pels pastors de tots els cantons suïssos , deguda a Bullinger , successor de Zuinglio a l' església de Zuric , diu el següent : "per això no ens referim aquí a la fe hipòcrita , buida , morta , inactiva, sinó a la fe viva i creadora de vida. Es denomina aquesta vida viva perquè ho és , ja que sap el que és Crist obres vives . De cap manera contradiu Jaume la nostra doctrina (es refereix a la justificació per la fe) doncs ell parla d'una fe buida i morta , de la qual alguns es gloriaven . I si Jaume ha dit que les obres justifiquen , tampoc pretén amb això contradir l' apòstol Pau, sinó allò que pretén assenyalar és que Abraham va demostrar per obres la seva fe viva i justificant , com els justos ho fan , que confien només en Crist i no en els seus pròpies obres ”. Aquest paràgraf evidencia que els reformadors coneixien clarament el significat d'aquesta doctrina.

1.1. La fe sense obres està morta (vv.15-17). Jaume posa un exemple pràctic del que ha dit al v. anterior. Les persones mal vestides per no tenir roba i famolenques perquè no poden adquirir aliments són germans en la fe de la congregació . Si els germans necessitats són acomiadats amb paraules buides sense estendre'ls la mà per ajudar-los , de què els serveix ? De res. Hi ha un gir interessant aquí, comença per si algun en singular, però després canvia al plural no els doneu , ens ensenya que no només el que ha dit : aneu en pau , abrigeu - vos bé i alimenteu-vos , és responsable, sinó tota la congregació és responsable del que ha dit i ha fet de manera insensible. Per això extreu , lògicament , que la fe si no té obres que en sorgeixin està morta en si mateixa , perquè no produeix el que deu com l' arbre que no dóna fruit és per estar mort . La fe que no es preocupa per mitjà de la participació activa en les necessitats dels germans , no és en absolut fe, és com si estigués morta , inútil i inacceptable .

1.2. La demostració de la fe per les obres (v.18). Aquest verset té dificultats de comprensió a causa de la variant que hi ha el Text Rebut i el Sinaític . A més, és difícil de puntuar perquè el grec s'escrivia tot seguit . Vegem aquesta frase:

a) Algú o algun dirà o podria dir . Jaume introdueix un interlocutor imaginari com a recurs literari , per ressaltar que la fe sense obres , no només és inútil, sinó indemostrable. El sentit complet seria aquest: tu pretens tenir fe, mostra'm , doncs, la teva pretesa fe sense les obres , jo et mostraré al contrari la veritable fe pels fruits que ella necessàriament produeix i que són els seus senyals certes , és a dir , per les meves obres . La diferència estaria aquí: jo et mostraré a força de les meves obres , la meva fe.

1.3. La fe dels dimonis (v.19). En aquest versicle Jaume ve a demostrar què és la falsa fe. Aprova que el seu interlocutor crea en la unicitat de Déu , però el valor d'aquesta fe és semblant a la dels dimonis que també creuen que hi ha un sol Déu i tremolen . La seva fe no és més que un mer coneixement intel·lectual que deuen admetre per força , per més que vulguin negar-ho . Però aquest coneixement només hi produeix espant , i no pot salvar-los . Així passa amb la certesa de l' existència de Déu , quan no produeix efectes en la conducta cristiana per mitjà de les obres . Observem l'ús del plural dimonis a la Bíblia : mai veiem el singular dimoni per referir-se al diable , així com mai veiem el plural diables per esmentar els esperits malignes .

Conclusió Si no equilibrem l' ensenyament bíblic, podem quedar-nos amb una part d'una doctrina i aleshores estar al descobert amb parcialitat . Com en una moneda hem de veure les dues cares . D'una banda , en aquesta doctrina, la fe que salva és per gràcia sense mèrit de la nostra part . Però aquesta fe s'ha de manifestar i aquí veiem la segona part , la necessitat de les obres com a testimoni que realment hem cregut . Aquestes obres sorgeixen d'un cor agraït i tenen la seva recompensa: us asseguro que no perdrà la seva recompensa ( Mt 10:42).