La nova espiritualitat: una credulitat increïble

Sugel Michelén

 

Sugel Michelén


Nascut en una llar no cristiana, conegué la gràcia de Déu en Crist a l'edat de 17 anys. Va entrar a estudiar per al ministeri el 1979, i posteriorment va ser enviat per la Iglesia Bíblica del Señor Jesucristo de Santo Domingo, Rep. Dominicana a la ciutat de Puerto Plata per començar una obra allà. El 1984 va tornar a la seva esglesia servint des de llavors com a part del consell de pastors d'aquesta congregació. Com a part del seu ministeri pastoral, té la responsabilitat d'exposar regularment la paraula de Déu en el dia del Senyor. El pastor Michelén està casat i és pare de tres fills.

increase font sizedecrease font size

 Print Friendly and PDF

Contràriament al que es podria pensar, la nostra no és una generació irreligiosa. Com el moviment d'un pèndol que va d'un extrem a un altre, la postmodernitat ha deixat enrere l'escepticisme característic del racionalisme de la Il•lustració, per abraçar una nova espiritualitat que no és més que un retrocés a l'animisme i el gnosticisme.

Havent patit el desencant de la modernitat i la seva èmfasi en el mètode científic com l'únic mitjà objectiu d'obtenir coneixement, l'home postmodern ha bolcat la seva nostàlgia per la transcendència cap a una gamma molt variada de mercaderia religiosa.

Com bé assenyala José María Martínez: "La cultura moderna ha produït un gran buit espiritual i aquest buit no sempre queda vacant, sovint és ocupat per les creences més irracionals." De la mateixa manera que "el racionalisme modern contribuir a minar les creences religioses - diu Antonio Cruz -, la postmodernitat representa un retorn ingenu a la bruixeria medieval. De l'escepticisme radical s'ha passat a la credulitat més increïble".

D'aquí l'auge de l'astrologia, l'ocultisme, l'esoterisme barat, del Feng Shui, del Ioga o de les tècniques de regressió del Dr Brian Weiss, per citar alguns.

Per descomptat, enmig de tot aquest sincretisme religiós, no podia quedar-se fora la figura del nostre Senyor Jesucrist. Però aquest no és el Crist dels evangelis, sinó el Crist modelat (o més aviat, remodelat) per ments fantasioses com les de Dan Brown en el Codi Da Vinci, un Crist "descobert" en un sens fi de documents que suposadament l'església s'havia encarregat d'ocultar.

Lamentablement moltes persones s'empassen gustoses aquest ham, perquè els resulta més còmode enfrontar-se amb el Crist de Dan Brown, o amb tants altres que han estat "retocats" al llarg de la història, que amb el Crist de la Bíblia que ens crida al penediment i a creure completament en Ell com el Fill de Déu encarnat que va venir a morir en una creu pels nostres pecats.

La ment postmoderna, com un vaixell a la deriva, navega sense rumb en l'oceà de la relativitat i la subjectivitat, quedant a mercè de l'onatge enmig d'aquesta tempesta de fantasies i risc d'estavellar-se al penya-segat de la realitat. Raó sobrada tenia Chesterton quan va dir que el problema dels incrèduls no és que no creuen en res, sinó que són capaços de creure qualsevol cosa.

Article publicat al blog de l'autor




VISITEU AQUESTES SECCIONS

BALUARTE

El butlletí de l'esglesia amb articles, noticies, poesia i les activitats previstes pel període corresponent. La seva publicació es bimestral i es pot descarregar

VERDAD VIVA

El suplement bimestral evangelístic de Baluarte que aporta un missatge d'esperança per aquells que encara no han rebut a Crist com a Senyor i Salvador.

MISSATGES DOMINICALS

La Paraula de Déu que cada diumenge al matí s'ofereix per diferents predicadors des del púlpit de l'esglesia , aqui en format d'audio.