EL PÚLPIT VIRTUAL

Sal de la terra i llum del món ( Mt. 5:13-16)

Per mitjà de les benaurances, Jesús va presentar un quadre del caràcter cristià. En el text dóna un pas més i aplica la descripció que havia fet. Un cop hem vist què és ser cristià, ara hem de considerar com el cristià deuria manifestar-lo en el món que viu. Perquè nosaltres no som illes ni vivim aïllats.

El cristià viu en el món encara que no és del món, és a dir, no comparteix els valors mundans o almenys no hauria  de participar d'ells. Però no hem d'apartar-nos de la gent que viu en el món en una espècie de monasticisme mal entès –com el dels esenis- i pensar que l'aïllament físic del món ens preservarà de contagiar-nos de tot el mundà.

Aquest va ser l'error del monasticisme medieval que ensenyava que la vida cristiana autèntica només es podia viure separada de la societat i dedicar-se a una vida contemplativa. Estant a Segòvia, en el convent que va fundar Juan de la Cruz, ens van explicar que mentre es construïa, el “mig frare”, com l’anomenava Teresa d'Àvila, passava més hores a la pedrera on treien les pedres per a l'edificació del convent que amb els seus frares resant. Aquests, li van retreure el que consideraven que era una actitud incorrecta, però ell els va contestar que “s'ensopega menys entre les pedres que entre els homes”. Certament és així, però el propòsit de Déu és que siguem sal i llum entre els homes.

Encara que l'èmfasi recau en com hem de manifestar el que som, no podem passar per alt el lloc on hem de fer-ho. Quina ha de ser la nostra actitud enfront del món? Si considerem que a principi del segle passat, la humanitat entusiasmada per la idea del progrés científic,
engrescada  per la teoria de l'evolució, creia que les seves possibilitats eren enormes i acaronava el gran somni que anava cap a un paradís en la terra.

No obstant això, dues guerres mundials van ser suficients per a fer-li baixar dels núvols i adonar-se de l'enorme potencial humà per al mal. Per això el nostre text implica amb claredat la corrupció de la terra i assenyala que el nostre món és un món caigut, pecaminós i dolent. És com un tros de carn que tendeix a descompondre's i està necessitada d'algun conservant. L'ésser humà està perdut en dos sentits: extraviat i fet malbé, o sigui, corromput.
    1. La sal assenyala una diferència. D’aquí que el Senyor digui: “vosaltres sou la sal de la terra”. En les benaurances hem vist que el cristià és algú distint del món i no fa falta ser molt perspicaç per a adonar-se que la sal és diferent d'allò que es col·loca perquè exerceixi la funció que li correspon. Però si la sal s'esvaís amb què serà salada? Per tant, el tret diferencial que hem de notar és que no podem confondre'ns amb el món, sinó distingir-nos d'ell. El cristià ha de ser diferent de les altres persones com el Senyor Jesucrist ho va ser en el món que va viure.
    2. Les funcions de la sal. La primera funció específica de la sal és la d'actuar com conservant. Com vivim en una societat on gairebé tot es conserva en fred ja ens hem oblidat que quan no havia frigorífics el mitjà més usat des de l'antiguitat per a conservar les carns i els peixos era la salaó que les preservava contra els agents que els podria i en una funció negativa evitava que es podrissin. Aquesta és també la funció del cristià a la societat, actuar com agent que impedeix la seva corrupció amb una conducta diferent. La segona funció de la sal és la de donar sabor als aliments, però per a això es necessita que es barregi amb ells i no que romangui en el saler.

Aquesta és una funció positiva, però hem de dur-la a terme sense que acabi diluint-se en el món o romanent en un gheto. Com cristians, de manera individual hem d'estar en contacte amb les persones del món sense participar en aquelles coses que comprometin la nostra fe i tenir sempre molt clars els valors pels quals ens regim. L'apòstol Pere assenyala amb claredat la frontera (1Pere 4:3-5). Com església ha d’aprofitar les oportunitats que se'ns presentin per a estar en contacte amb la nostra societat i intentar influir en ella. Un exemple és el que fem amb motiu de la Festa Major del barri i amb el Pla comunitari, on estem en el plat per a actuar com sal i donar un sabor diferent a la nostra societat. Però també hauria de ser extensible a nivell personal en altres àmbits, com per exemple, la política, els negocis, els mitjans de comunicació i els assumptes socials.

  • La llum del món (vv.14-15)

Aquesta és una d'aquelles afirmacions que ens deixa astorats,  perquè no som gran cosa i la responsabilitat que tenim és enorme. No obstant això, hem de veure-la per passos i així ens resultarà més fàcil la seva comprensió.

    1. Implicacions negatives. En principi aquesta frase implica que el món està en tenebres i aquí és molt més senzill llançar la llum de l'evangeli perquè la distinció entre llum i tenebres és manifesta. Si repassem la història, observem que al segle XVI va haver un renaixement cultural enmig del qual es va produir la Reforma que va ser un far que va enllumenar les tenebres de l'Edat Mitjana. Però després d'un decaïment pendular (segle XVII), en el segle XVIII es va produir una restauració cultural que es coneix com la Il·lustració o “Segle de les llums”. Però a diferència de l'anterior i del mà del racionalisme van començar els atacs contra la Bíblia i l'humanisme es va erigir com la llum de la humanitat. En conseqüència va caure en les tenebres i cada vegada són més denses perquè en lloc de la revelació de Déu s'ha instal·lat l'orgull humà de la tecnologia i la ciència. De la cultura podem derivar a l'ètica i llavors el desastre és ja absolut. La corrupció moral és una realitat a tot arreu i no fa falta recopilar exemples per a demostrar-lo. La corrupció moral és una realitat a tot arreu.
    2. Implicacions positives.Les paraules de Jesús “vosaltres sou la llum del món” indiquen que som cridats a fer quelcom positiu. Això es diu de tots els veritables cristians, no d'una casta de cristians especials, una espècie de llumeneres. Però, com es compleix en nosaltres? Evidentment per nosaltres mateixos això és impossible, no obstant això, el Senyor Jesús va dir amb claredat que ell era la llum del món. Per tant, el cristià no és algú que tingui llum pròpia com el sol, sinó que reflecteix la llum de Crist en la seva vida, com fa la lluna en el nostre sistema planetari.

  • La seva manifestació al món (v. 16)

Primer ha assenyalat el que és i després el que fa. Com ha de mostrar el cristià que és llum? El primer és posar de manifest les tenebres del món amb una forma de vida diferent. Això ens parla del testimoniatge per mitjà de la conducta sense necessitat de dir res; després vindran les paraules. Presenta un model de vida que fa que els altres se senten avergonyits. Per això ha d’estar en un lloc visible i no sota un almud (recipient per a amidar cereals). El punt culminant o  la millor manera de manifestar-ho al món és fent bones obres, però no per a exhibir-nos, sinó com quelcom normal per a atreure l'atenció sobre el nostre Pare per a desviar-lo de nosaltres mateixos.

Conclusió

     
Els cristians hem de viure com persones que han rebut la vida de Crist i ser sal de la terra per a donar sabor i evitar la corrupció del món. Al mateix temps hem de manifestar la llum de Crist fent bones obres.

 

Pere Puigvert

Enrera
Pujar

|| ©2005 CRV |     | última actualizació 16-Nov-2005 |     | Aquest web està optimitzat per a la resolució 1024/768 i Internet Explorer 6 |